L’Associació forestal de la Vall de Lord i l’Associació de propietaris forestal Montnegre-Corredor viatgen a l’Ariège per a intercanviar experiències sobre la silvicultura multifuncional amb els socis de Sylvestre GDF.
El 17 d’octubre sortim a les 8 h de Guixers i ens trobem a les 9 h a Puigcerdà amb alguns dels companys del Montnegre-Corredor (MC).
A les 12 h arribem a Alcamparol, l’allotjament insòlit que ens han ofert els socis de Sylvestre, a Sainte Croix Volvestre. Allà coneixem en persona en Gilles i en Gilbert i dinem tots plegats, president i vice-president de Sylvestre GDF.
En acabat de dinar anem a cal Gilbert, on ens trobem amb altres persones de Sylvestre GDF. Visitem el Forêt des Barrals, un dels 23 boscos testimoni dins el PNR des Pyrénées Ariégoises. És un bosc ric de planifolis amb faig, roure, freixe, castanyer, moixera de pastor, trèmol i cirerer, d’unes 20 ha. És un bosc que prové de la colonització dels espais agrícoles per part dels arbres. Durant els 20 primers anys hi han extret sobretot llenya per cremar, però també fusta de construcció (portes, finestres, etc..). Sempre han treballat amb l’objectiu de preservar i millorar la població, mantenir la diversitat d’espècies forestals i afavorir la fusta de construcció. Anualment es tallen al voltant de 150 esteris de llenya tallada a 1 m de llargada. El propietari s’ho talla i s’ho comercialitza ell mateix, llevat la part del terreny on és més pendent i per la fusta d’obra, per la qual l’ajuda un arrossegador extern. Dels 6 m3/ha i any que creix el bosc, se n’extreuen 3 per any. L’aprofitament és menor que el creixement, aleshores és un bosc que es capitalitza amb els anys. El repartiment de les espècies respon al comportament de les espècies pel que fa a les necessitats de llum. Així, en aquest cas, primerament van aparèixer els roures, cirerers i moixeres de pastor, i més tard, amb un major grau d’ombra, els faigs. Aquests últims s’instal·len per suplantar les altres espècies, a menys que s’hi intervingui.
Al vespre tornem a Alcamparol i fem reunions de resum per grups. (Veure conclusions de tot els grups en el document corresponent).
El 18 d’octubre participem de l’activitat del Marteloscope en un bosc de Barjac. El marteloscope és un simulador de marcatge dels arbres, en ell es discuteix en grup sobre les decisions de tallar un o altre arbre, es simula un marcatge sobre paper, les dades es processen i s’extreuen uns paràmetres resultats molt interessants. Els resultats ens parlen de:
- Ingressos de la tallada
- Destins de la fusta extreta (%)
- Dades dasomètriques finals de la massa (AB, volums, …)
- Dades de les extraccions fetes (% AB extreta, volum extret,..)
- Guany en biodiversitat: singularitats dels arbres presents, quantitat de fusta morta en peu i a terra
- Aigua estalviada
- CO2 emmagatzemat
Abans de l’exercici, que ens comporta unes 3 hores de caminar per la parcel·la monitoritzada, es tracten els conceptes següents.
- Raons per a mantenir un arbre en peu: productiva (l’arbre encara pot augmentar de valor), protectora (protegeix individus propers que estan en evolució), educativa (afavoreix el bon desenvolupament dels arbres propers), llavorera (arbres de gran qualitat genètica), augment de la diversitat biològica del rodal, i finalment per la singularitat de l’arbre (valor patrimonial o sentimental).
- Raons per a marcar un arbre per ser tallat: alliberar competència en el mateix estrat, afavorir un arbre d’un estrat inferior per a assegurar el relleu, motius sanitaris, motius de profit econòmic (quan l’arbre ja ha arribat a la seva màxima qualitat, al seu torn), motius d’afavorir l’extracció d’un arbre de la vora, motius de posar en valor alguna cosa de la vora (com ara una vista, una roca interessant, etc), i finalment per motius d’afavorir el desenvolupament d’una espècie de la vora que enriqueixi la diversitat del bosc.
En aquest exercici ens adonem de la importància de valorar múltiples criteris a l’hora de tallar un bosc.
Parlem molt de la importància de la presència de la fusta morta i la presència de micro i macro hàbitats en els individus que deixem en peu per tal d’afavorir la biodiversitat de flora, fauna, fongs i microorganismes en general. Amb això aconseguim un correcte funcionament de l’ecosistema forestal, per a fer-lo més resilient i aleshores més eficient en el seus cicles biològics (més productiu, més saludable i resistent a malalties i plagues, més bon fixador de carboni atmosfèric, més eficient en el seu ús de l’aigua, etc).
Si bé és cert que la fusta d’aquestes espècies que veiem aquí té un valor molt més elevat que el que avui en dia obtenim a casa nostra, i que els creixements anuals dels arbres de l’Ariège no són ni de tros els que tenim a casa nostra, també ho és que aquesta mirada més oberta ens ha de fer pensar en com volem conduir els nostres boscos a Catalunya. Ens fa pensar que en certa manera, el destí de la fusta fa el bosc, i no només el bosc determina el destí de la fusta.
Aquest dia dinem al bosc i després analitzem les dades resultants de cada grup al mateix bosc també.
Al vespre, per a posar en comú les idees i reflexions de les experiències d’aquests dos dies, fem una dinàmica de grup. Aquesta comença per posar unes afirmacions concretes i fer que les persones es moguin cap al costat del SÍ quan hi estan d’acord o bé cap al costat del NO si no hi estan. A partir d’aquí es posen unes qüestions i cadascú ha de dir el que creu amb un temps limitat. El resum del recull de comentaris i idees de la nit és el següent:
- Hem après la importància de mirar el bosc amb ulls més oberts, fixant-nos en la conservació, la biodiversitat i la producció.
- Ens ha sorprès que no tinguin integrada la prevenció dels incendis en la seva gestió.
- Podem exportar a casa nostra uns criteris generals de multifuncionalitat del bosc, la importància de tenir un mètode, la importància d’implicar més actors en la gestió del bosc.
- Els reptes més grans són: la densificació i abandonament, el foc, la massificació de persones externes, el canvi climàtic, la manca de planificació, la mirada urbana, l’educació forestal, la valorització dels productes forestals, l’equilibri economia-biodiversitat.
- Per fer front a aquests reptes en cal: pedagogia en general, valorar el bosc com a infraestructura verda de país, il·lusionar les persones en la importància de la gestió forestal ben feta per se i sense esperar ajuts públics, coneixement per a una gestió adaptativa al canvi climàtic, polítiques forestals pensades de manera interdisciplinària (incloent-hi poetes, músics i artistes), trobar sortides de valor a la fusta i sobretot, fer xarxa, compartir i no pas competir.
El dia 19 d’octubre ens desplacem a l’avetosa de Las Ribes, a Sainte-Croix-Volvestre, a 400 m d’altitud i que s’estima que prové de l’última època glacial, fa 10.000 anys. Aquest és un bosc d’estructura irregular i de regeneració natural, de qualitat mitjana a bona, però ara ja fa uns quants anys que pateix estrès hídric i presenta mortalitat de peus. Es va tallar per darrera vegada l’any 2002, a la qual es va prioritzar la tallada dels arbres parasitats amb vesc. Avui en dia hi ha una forta pressió de vesc sobre la major part dels peus adults. La tallada va ser bàsicament de millora, amb poc benefici per hectàrea (250 €/ha) per que ha permès millorar la població per a tallades futures.
Després ens vam desplaçar a una altra avetosa amb una millor qualitat d’estació degut a la situació topogràfica, ja que es trobava situada en un fons de vall.
Vam acabar la trobada a l’Ariège amb un bon dinar de germanor i en acabat, els catalans vam prendre el camí de tornada a casa. Ens trobàvem plens d’experiències i amb el pensament accelerat per veure com podrem aplicar tot l’après a casa nostra i què els mostrarem als amics francesos quan ens visitin el proper mes de març. Tot un repte. Tot un plaer.
