Aquest passat divendres 17 de novembre, a Sant Llorenç de Morunys es va fer la cloenda del projecte d’intercanvi transpirinenc Sylvonatur, entre diferents associacions que treballen per estudiar les diverses formes de gestionar el bosc, veient les experiències que cada una en el seu país i territori ha pogut acumular fins ara. En el projecte hi estàvem inclosos, l’Associació Sylvestre GDF de l´Ariège , l´Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor, i nosaltres mateixos, l´Associació Forestal Vall de Lord.
La primera activitat fou a l´Ariège, l’octubre del 2022, on els membres de les altres dues associacions vàrem ser acollits per Sylvestre. La segona, el març del 2023, amb visites dels francesos, i de nosaltres, primer al Montnegre i desprès a Sant Llorenç de Morunys.
La nostra associació ha anat creixent en el coneixement de les diferències, però també amb un gran respecte per com han evolucionat les altres dues, que ja porten una experiència de 20 anys d’activitats, en comparació amb nosaltres que som encara molt nous en aquest àmbit.
Totes aquestes trobades han estat interessants i divertides i, lamentablement, aquest divendres va arribar el moment de la seva cloenda.
I així va ser com el divendres, els assistents de les tres associacions vàrem anar a buscar als joves de 3r i 4t d’E.S.O. de l’Institut-Escola de Sant Llorenç per fer una jornada de reconeixement i treball al bosc. En total quaranta persones d’edats molt diferents, des dels joves de quinze anys fins a la iaia de setanta set.
Ens vam posar en camí fins a la primera parada, on dividits en quatre grups barrejats, vam demanar als assistents una primera aproximació de la idea que tots tenim del bosc, dels nostres sentiments cap a ell i del que creiem que ens aporta. Així vam aconseguir una molt bona participació dels joves que van opinar segons el que ells pensaven.
Després d’una passejada i d’endinsar-nos en un altre bosc, allí els mateixos grups van fer una observació de les diferents espècies d’arbres, mesurant el seu diàmetre i calculant les possibilitats que tenen de créixer rectes i sans, en funció especialment de la seva compactació amb altres arbres competidors pel sol i l’espai. També es van estudiar els matolls i herbes, així com les bestioles que hi habiten, verificant la presència de nius de petits rosegadors o aus nocturnes. Es va fer especial esment en la gran importància de la fusta morta, ja sigui caiguda a terra o encara dempeus, ja que és allà on els insectes proliferen millor, i els bacteris i fongs que la van desfent ajuden a adobar la terra.
Desprès, en un altre bosc, sobretot de roures, es va fer l’últim treball al bosc, i aquí es va desfermar la imaginació dels joves, ja que vam escoltar principalment les seves veus. El treball era imaginar quin ús es podia donar a aquest bosc, quines activitats es podien proposar. Aquí van sortir vàries coses, des d’un cinema a la fresca dins del bosc; a un bosc de repòs, amb hamaques penjades al arbres per estirar-se; passant per una biblioteca amb els llibres amagats en unes caixes; i fins a un circuit entremig dels arbres, amb un fulletó explicatiu de cada espècie i les seves característiques, afegint-hi una àrea de pícnic.
Finalment, en acabar aquest últim treball, i després de deixar els joves sans i estalvis a l’escola, la resta vàrem fer cap al restaurant per a fer un dinar ben merescut. Després del dinar i d’una reunió-debat, tothom va manifestar el que li havia semblat la trobada, així com les experiències viscudes entre tots.
Pel que sembla, les experiències viscudes, tant la més recent, com les anteriors, han estat tan engrescadores, que tots ens vam comprometre a continuar-nos veient encara que fos a títol personal, i ja fora de l’Ajut Internacional d’Estratègia Pirenaica, finançada per Interreg, a través del projecte Sylvonatur.
En aquestes trobades entre persones provinents de regions diferents s’ha pogut comprovar que, tot i la diversitat de boscos existents a cada entorn, de característiques ben diverses unes de les altres, l’esperit que ens anima, és el de protegir la natura, ja no sols pel nostre interès personal, sinó per que els humans hi estem lligats i en depenem.
